CdeCarabassa

Descansi en Pau

2007-09-25T12:24:00.000Z

Sense vergonya

2007-09-17T13:03:00.000Z

Llegim avui al PUNT (comarques barcelonines) el següent titular:

L'expropiació d'edificis i solars permet crear 370 pisos socials a Ciutat Vella

Evidentment es tracta d'una notícia de nevera per que es parla d'un 'projecte' del qual ja se'n va parlar la primavera passada (Abril 2007: El Ayuntamiento de Barcelona expropiará 10 fincas y solares de Ciutat Vella para pisos sociales). Aquesta sistema de publicar la mateixa acció política cada mig any fa que un lector despistat tingui la sensació que cada mig es fan 370 pisos socials, res més lluny de la realitat. La 'notícia' és només que "tira endavant la modificació de planejament urbà que permet a l'Ajuntament aprofitar finques velles", tal com ens van anunciar la primavera passada. La mateixa periodista del PUNT ens recorda que l'Ajuntament va avisar "que aquest procés seria llarg".

El més curiós del cas és que en el llistat d'EL PUNT de finques a expropiar per a la creació d'habitatge social hi figura la nostra estimada finca del carrer Carabassa que funciona com a Escola Bressol des de Abril de 2007!

Investigant més a fons descobrim que només ens estan parlant d'aquella Modificació Puntual per a la destinació de finques de Ciutat Vella a Habitatge Social B0938 de la que ja ens vàrem fer ressò en el post Normativa Pòstuma, aquella que diu en el seu Article 2: El sòl qualificat d’equipament al carrer d’en Carabassa, 8 bis es destina a usos docents. La regulació de l’edificació està condicionada per formar part d’un conjunt arquitectònic catalogat amb nivell B pel Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. La intervenció a realitzar per destinar la finca a usos docents haurà de satisfer els requeriments següents:
a) La façana actual s’haurà de preservar.
b) La superficie construïda no podrà superar els 500m2

Com ja us vàrem explicar en el post anterior Ells fan les normes. Ells se les salten, en el dossier que van redactar per aquesta inauguració encoberta consta, a la plana 3, una superfície construïda total de 692m²

Impressionant, ara entenem el fet noticiable. La notícia és que "tiren endavant" una Modificació Puntual Pla General que ja han incomplert abans d'aprovar-la.

Són conscients que el dia que l'aprovin s'auto-obliguen a enderrocar 192 metres quadrats d'un equipament que està en funcionament des de fa mig any?

Què hi pinta aquesta finca en una notícia i un llistat de finques a expropiar per a la creació d'habitatge social?

Ells fan les normes. Ells se les salten.

2007-07-11T14:59:00.000Z

Com ja us vàrem comentar en l’anterior post Normativa Pòstuma, l’Ajuntament es va empescar una Modificació Puntual per a la destinació de finques de Ciutat Vella a Habitatge Social (sic) B0938 on es determinava, a la plana 2, una superfície construïda màxima de 500m² per a l’edificació a destinar a usos docents. Aquesta normativa es va publicar al B.O.P. el 20 de març de 2007, coincidint amb el primer aniversari de l’enderroc de la nau catalogada i quan la nova construcció ja estava pràcticament a punt per la jornada de portes obertes (eufemisme de inauguració en èpoques electorals) que es va produir el 24 d’Abril següent.

El divertit del cas és que el dossier que van redactar per aquesta inauguració encoberta consta, a la plana 3, una superfície construïda total de 692m². Impressionant! Al Març prohibeixen expressament per aquest solar sobrepassar els 500m2 i a l’Abril declaren haver-ne construït 692!

Si això no us sembla prou al·lucinant us direm que el 19 de Març de 2007, (set dies després d’aprovar la normativa dels 500m²) van publicar un dossier on publicitaven la maqueta de l’Escola Bressol i anunciaven una superfície construïda de 1040m2

Més al.lucinant encara és pensar que la capacitat prevista quan la construcció havia de tenir 1040m² era de 81 infants i després de reduir el projecte fins a 692m².....també.

Irregularitats urbanístiques sense responsables

2007-05-23T09:53:00.000Z

Després de la fulminant destitució d’un alcalde d’una localitat de menys de mil habitants per suposades “irregularitats urbanístiques” cal preguntar-se per què hi irregularitats provades i majors que no tenen tant ressò mediàtic ni responsabilitat política.
Ningú encara ha assumit responsabilitats per l’enderroc de l’edifici catalogat del carrer Carabassa 8bis.
Allà hi havia una nau d’uns 500m2 coberta amb volta catalana de rajola, sobre pilars de fosa reblonats, inclosa en el catàleg de patrimoni amb nivell de protecció B SM, que entre altres coses obliga al manteniment de la volumetria i dels elements ornamentals interiors originals.
A Setembre del 2001 l’Ajuntament havia aprovat un Pla Especial Integral, promogut per ESTRUCFORT 2000, S.L. que en permetia l’enderroc i l’edificació en el seu lloc d’un immoble de quatre plantes amb cinc locals i 12 habitatges.
El 2002 va començar amb la ràpida mobilització dels veïns i entitats diverses, que finalment va provocar canvis en una administració municipal que durant mig any no volia reconèixer l’error, com es pot comprovar a la GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 15 a 20-V-2002 (pg 782).
A 19 de Juny de 2002 l’Ajuntament anuncia que comprarà l’immoble per evitar que el promotor privat executi el Pla que tenia aprovat.
La nau catalogada va respirar tranquil·la quatre anys, pensant que havia salvat la vida.
Però va ser pitjor el remei que l’enfermetat, la irregularitat urbanística la va cometre l’Ajuntament, fa poc més d’un any. El mes de Març de 2006 es va iniciar l’enderroc de la finca sense respectar les directrius a que obliguen el catàleg de patrimoni municipal, tot emparant-se en el Pla Especial Integral de 2001 que havia motivat la rectificació pública i compra de la finca en 2002.
A Octubre de 2006 es feia pública la sentència de la denúncia que diverses associacions de veïns havien presentat l’any 2002 contra aquell Pla Especial Integral. La sentència "procederá declarar la nulidad de pleno derecho del mismo, al exceder ampliamente de las finalidades que le son propias, vulnerando en forma derecta las específicas previsiones volumétricas contenidas en la ficha 36 del Plan Especial de Protección del Patrimonio.”
Si bé hi va haver sentència sobre el PEI i una possible demanda penal contra: Xavier Casas (PSC), Jordi Portabella (ERC) i Eugeni Forradellas (ICV) pels fets del carrer carabassa, mai ningú ha assumit responsabilitats per l’enderroc irregular de la finca catalogada.

Respondran que l'enderroc s'ha fet per un bé social, ara hi ha una Escola Bressol, però aquesta resposta no ens serveix. L'Escola Bressol que estava projectada en un principi havia de tenir una alçada de planta baixa més 2 plantes altes. Va ser arran de la sentència que tenim una Escola Bressol més petita en Planta Baixa i altell amb nens que es queden fora de les places admeses.

Una administració progressista faria una Escola Bressol amb la dimensió necessària en un indret adient i mantindria el patrimoni en peu i dignificat, una cosa no treu l'altra.

Sisena part: Normativa Pòstuma

2007-04-23T14:17:00.000Z

Demà hi haurà jornada de portes obertes de la nova Escola Bressol Municipal Carabassa. Per als despistats aclarirem que es troba al nº 8bis encara que el flyer digui 8 a seques. (no s’enteren de res)
Sí amics, està just acabada i encara per estrenar tot i que a la revista Barcelona Educació num 55 de Setembre de 2006 ja en parlava com si estés construïda pàg 3,i en un exercici de caradura sense precedents el núm 56 de la mateixa revista (pàg 9) el director explicava, fa casi un any, les seves experiències en la nova Escola Bressol Carabassa, com si ja fos plena de nens.
Com ja sabeu, l’edificació original catalogada es va enderrocar seguint un pla urbanístic que el TSJC va invalidar. L’Ajuntament, per legalitzar el nyap, ha reaccionat incloent la finca en una Modificació Puntual per a la destinació de finques de Ciutat Vella a Habitatge Social B0938 , que va recollir fidelment el Periódico, i que encara es troba actualment en Aprovació Inicial i Suspensió d'atorgament de llicències (com a màxim dos anys) i amb Data publicació B.O.P. 20 de març de 2007, tot plegat fa un mes!

Si ja sembla forçat incloure un equipament docent en un pla per habitatges socials, el cinisme és impressionant quan constatem que en l'articulat d'aquest any 2007 es fa referència a un immoble catalogat, quan tots sabem que es va enderrocar el març de 2006 i quan ja estava pràcticament acabada l'EBM que el substitueix.

L'articulat en qüestió manipula i tergiversa els requeriments del nivell B de protecció:

Article 2. Regulació dels sòls qualificats d’equipament (claus 7a i 7b)
2. El sòl qualificat d’equipament al carrer d’en Carabassa, 8 bis es destina a usos dodents. La regulació de l’edificació està condicionada per formar part d’un conjunt arquitectònic catalogat amb nivell B pel Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. La intervenció a realitzar per destinar la finca a usos docents haurà de satisfer els requeriments següents:
a) La façana actual s’haurà de preservar.
b) La superficie construïda no podrà superar els 500m2
c) L’edificació estarà composada com a màxim per planta baixa i una planta pis de manera que en cap cas la seva alçada sigui superior a 7 metres respecte la cota del carrer de Carabassa i que l’edificació que superi l’alçada de la façana actual reculi al menys 1,5 respecte la seva alineació de carrer.

Ja us hem aclarit manta vegades els requeriments del nivell B:

– Manteniment de la volumetria original, de la tipologia i dels elements comuns d'interès.
– Manteniment dels elements ornamentals interiors originals.
– Qualsevol intervenció haurà de valorar tots els processos històrics de l'edifici.

que invaliden qualsevol enderroc i l'anterior apartat c) on es determina l'alçada màxima i reculades respecte el vial. Per aquells que saben llegir, manteniment de la volumetria original vol dir manteniment de la volumetria original.

Un parèntesi: franquisme socialista

2007-04-23T09:59:00.000Z

"La marxa imparable del Progrés ha transformat al franquisme, des de la seva etapa en blanc i negre, fins a la seva etapa de constitució en color" Josep Quetglas

Us oferim un article de Josep Quetglas 'robat' a la revista Quaderns d'arquitectura i urbanisme nº252.

Santa Claus
Una volta inventades la roda, la palanca i l’alfabet, segueixen valent.
Igual passa amb les formes de dominació: poden inventar-se’n altres, però es posen a la cua, s’afegeixen a la panòplia, sense renunciar al de tota la vida.
Una de les escenes amb les que l’Autoritat acostuma a fer visible la debilitat del sotmès és aquella on es representa la concessió, com generosa dàdiva, d’allò que, estrictament, no és més que un dret de cadascú.
En l’entrega de les claus d’un habitatge hi ha una de les teatralitzacions més al gust dels senyors i dels seus capatassos. Allí s’ajunten llunyans fons que arriben des de Feud i Perrault, integrants en l’eficàcia gestora de l’Estat previsor, constructor, gestor, vigilant, discriminant, benefactor, paternal i rifaire.
I, sobretot, allí hi ha allò per al que s’ha disposat tota la funció: la humiliació de qui rep com a donatiu allò que és seu, i que li ha estat prèviament espoliat: el dret a l’habitatge, metamorfosat màgicament en concessió atorgada per el Poder.Entregar/prendre la clau fonamenta la submissió d’un i domini de l’altre: gracia, agraïment i clau, en santíssima trinitat, amics per sempre.

(traducció: CdeCarabassa)

Cinquena part: Estrucfort 2000, S.L.

2007-03-13T11:42:00.000Z

Darrera d'Estrucfort 2000, S.L. hi ha Erik Calvo Masramon i Antonio Ginferrer Ripoll, advocat. Ambdós amb domicili professional a la Ronda de Sant Pere (i dos números més)
No sempre apareixen darrere el d’Estrucfort, Erik Calvo apareix sovint com a representant o adminitrador solidari d’altres empreses com Barcelona Investments SA, amb activitats urbanístiques al Baix Llobregat o STARERIK,S.L. relacionada amb plans parcials a la zona de Tarragona. Antonio Ginferrer Ripoll, és advocat i està especialitzat en la propietat immobiliaria, registre de la propietat, ...Dos bons professionals.
Segons hem pogut saber, a mitjans de 1999 la familia propietaria de la finca Carabassa, 8bis / Avinyó, 52 (que en aquell moment formaven una única finca catalogada), va començar a rebre ofertes de compra. Mentre estudiaven la possibilitat de vendre, a Octubre de 1999, en una nit de fosques una part del terrat d’Avinyó, 52 es va esfondrar. Una inquilina de l’immoble veí mai ha cregut que l’esfodrament fos casual, pels sorolls que va sentir està segura que per la nit van pujar a serrar les bigues. (vegeu l'article d'Isabel Olesti de 28/01/2002)

L’esfondrament va motivar l’obertura dels expedients municipals 01-99-00810/1 i 01/99/00810/2 en els que s’ordenava l’execució de determinades obres pendents d’executar, sota l’advertència de sancions, a més d’obligar al reallotjament de l’última inquilina que ocupava la primera planta.

Estrucfort 2000 es crea a Febrer de l’any 2000 i adquireixen l’immoble del carrer Carabassa junt amb l’immoble del carrer Avinyó,52 per 100 milions de pesetes segons va informar la revista masala .

Calculem que abans del misteriós esfondrament el conjunt de l’immoble valia entre 300 i 350 milions de pessetes, dels quals, entre 70 i 100 correspondrien a la nau del carrer Carabassa i amb un ús no residencial. Si Estrucfort va pagar 100 milions per el conjunt, es pot dir que la nau del carrer Carabassa els va costar uns 25 milions.
Una setmana després, també segons Masala s'aprova l'ordenança Municipal "Pla especial del Patrimoni arquitectònic", segons el qual qualsevol edifici catalogat pot ser descatalogat si es creu convenient. (aquest extrem no s'ha pogut comprovar)
El que sí és cert és que a 14 de Setembre de 2001 va rebre aprovació inicial el Pla Especial Integral que pretenia edificar 5 locals i 12 habitatges amb un total de 1.508 m2. Amb aquesta capacitat edificatòria el solar passava a tenir un valor de mercat al voltant de 200 milions de pessetes. Una operació rentabilíssima: compren Carabassa, 8bis per 25 milions i un any després ja en val 200!

Més detalls sobre el projecte i les seves mentides en la propera entrega

Quarta part: l’Escola Bressol

2007-01-29T18:38:00.000Z

En aquest Ajuntament el PSC fa el que vol sabent que sempre contarà amb els vots submisos dels seus socis. Tant és així que a 22 de Desembre de 2004, sense l’aprovació en consell municipal de districte, ja es va anunciar l’escola bressol per al curs 2005/06. De fet l’escola ja estava anunciada en el PAD 2004-2007 pàg 16.

Però ja vàrem veure en el darrer capítol com no va ser fins Juliol de 2005 que es va aprovar en sessió ordinària del consell municipal de Ciutat Vella la ubicació d’una escola bressol en aquest indret.
La revista Barcelona Educació num 55 de Setembre de 2006 ja en parla com si estes construïda pàg 3,i en un exercici de caradura sense precedents el núm 56 de la mateixa revista (pàg 9) el director explica les seves experiències en la nova Escola Bressol Carabassa, com si ja fos plena de nens. De fet l’Escola inexistent ja consta a la guia de Barcelona.
Els socis són submisos però la realitat no i l’anunci d’obertura es va posposant. Aviat es re-anuncia l’escola per abans del 2007, poc després avisen que caldrà esperar fins gener del 2007 per culpa de les restes romanes localitzades en el solar i finalment encara un trimestre més d’endarreriment. Tal com van les coses, és ben segur que no la inaugurarà l'actual alcalde.
Però fixem-nos en el projecte: què en sabem?
Coneixem la data en les que es va publicar la licitació de la obra: octubre de 2005, BOP pàg 1 , i també la data d’adjudicació de les obres a PENTA, S.A: 11 de Gener de 2006 BOP pàg 29.

Coneixem també el nom de l’arquitecte Xerardo Estévez que com a ‘curiositat’ us podem dir que va ser l’alcalde socialista de Santiago de Compostela fins que l’any 1998, un any abans de les eleccions, va deixar el càrrec a mans de l’hereu Xosé A. Sánchez Bugallo. (quins paral·lelismes, no?)
Com a 'curiositat' també direm que no consta en lloc la convocatòria del concurs per al projecte ni l’adjudicació a aquest arquitecte. No hi devia haver temps per aquests formalismes ja que entre l’aprovació de la ubicació de l’escola bressol a juliol de 2005 i la convocatòria de licitació de l’obra a desembre de 2005 només hi ha quatre mesos que semblen pocs per a la convocatòria d’un concurs, entrega de propostes, adjudicació al guanyador, elaboració d’un projecte executiu i redacció del pressupost. Gran velocitat a no ser que les coses ja vinguessin lligades d’abans, cosa que ens ajudaria a entendre l’actitud socialista en els plens i consells de districte.
Vegem el projecte. Hauríem de suposar que escarmentats per la sentencia i la possible demanda penal contra: Xavier Casas (PSC), Jordi Portabella (ERC) i Eugeni Forradellas (ICV) pels fets del carrer carabassa, el projecte respectaria la catalogació encara avui vigent que obliga al manteniment de la volumetria en planta baixa i conservació dels elements interiors. Doncs, no. No només s’ha enderrocat l’edifici catalogat si no que l’edifici previst tindrà planta baixa i dues plantes altes tal com s’explica al suplement del districte de ciutat vella, pàg 3.
La descripció que en fan és interessantíssima i us en recollim els principals fragments comentats:
El centre se situa al carrer Carabassa, 8 bis. Les obres s’han iniciat la primera setmana de febrer i la finalització és prevista per a desembre de 2006. L’escola comptarà amb 81 places per a alumnes de 0 a 3 anys.
El solar que ocuparà l’escola està considerat patrimoni històric de la ciutat, ja que per aquell mateix espai passa la muralla romana de la ciutat de Barcelona. No us deixeu enganyar, el catàleg del Patrimoni arquitectònic no ha catalogat mai un solar, es cataloguen edificacions, però com que l’han tirat a terra,... què han de dir.
D’aquesta manera, tant a les obres com en el projecte arquitectònic, s’ha tingut especial cura i atenció per tal de conservar el patrimoni de la ciutat per oferir, alhora, un escola moderna i de qualitat als infants. Enderrocar és conservar el patrimoni de la ciutat? S’ha tingut molt en compte el disseny i s’ha incorporat la muralla a la fisonomia de l’escola. Confonen una simple façana de pedra amb la muralla de Barcelona, tothom sap que muralla romana més pròxima a l’indret passava, aproximadament, per el carer Avinyó.
(...)L’edifici comptarà amb planta baixa, primera planta i una segona planta i terrassa destinada a jocs. La superfície construïda serà de 970 m2 dels quals 300 m2 seran per a jocs. Ja ho veieu: planta baixa més dues plantes altes.
L’escola comptarà amb 81 places, 6 aules i tot el confort que caracteritza un disseny que és dels millors que s’estan fent a actualment a tot Europa. La mania de sempre: a Barcelona som sempre els millors.
Com a darrera curiositat comentarem que quan es va donar a conèixer la sentència contra l’ajuntament, Jordi Portabella es va defensar dient que sempre s’havia posicionat a favor del patrimoni i que la guarderia tindria únicament planta baixa més un. Li reconeixem el seu posicionament a favor del patrimoni, llàstima que la submisió al PSC el va portar a votar a favor del projecte que l’enderrocava i lamentem que no tingui el valor de dir que la construcció que defensa té planta baixa més dos.

En la propera entrega coneixerem els noms que hi ha darrera d'Estrucfort 2000, els detalls del Pla Especial que ha anulat el TSJC, l'increment de valor que va experimentar el solar amb l'operació i alguna sorpresa.

Tercera part: L’Enderroc

2007-01-16T11:02:00.000Z

Vàrem acabar l’anterior capítol amb la sessió de la Comissió d’Infraestructures i Urbanisme celebrada el dia 18 de julio l d e 2002 en el que l’equip de govern va acordar: Formalitzar els acords d’adquisició per permuta d’actius per part de l’Ajuntament de Barcelona, de la finca situada al carrer d’en Carabassa, núm. 8 bis, actualment construït en Planta Baixa. 2. Ubicar una biblioteca de barri d’acord amb els criteris que s’estableixin amb el Consorci de Biblioteques i amb l’esperit de minimitzar l’impacte visual i volumètric de l’edificació, contribuint a qualificar el carrer Carabassa des del respecte a les singularitats de la seva configuració actual, i a dotar d’un equipament cultural al barri del Gòtic. Malgrat les advertències del Sr. Ciurana (CiU): considerem insuficient aquesta actuació ja que la instal·lació de la biblioteca suposa que s’hi haurà d’edificar, de manera que no es consolida el conjunt. La proposta de CiU era una altra: d’Elevar al Plenari la proposta d’acord per deixar sense efecte l’acord d’aprovació definitiva del Pla Especial integral a la finca situada al carrer de Carabassa, 8 bis. No va ser aprovada.
A partir d’aquí silenci, les eleccio ns del 2003 eren massa pròximes i no es volia soroll. Només el sempre únic Oriol Bohigas s’atrevia a discordar:
No es tan difícil lograr que esa calle explique lujosamente la configuración histórica del barrio. Hay que limpiarla y adecentarla, corregir sus imperfecciones, impulsar nuevos usos privados y públicos. ¿Qué piensa hacer el Ayuntamiento?
Cal esperar fins la SESSIÓ ORDINÀRIA DEL CONSELL MUNICIPAL DELDISTRICTE DE CIUTAT VELLA CELEBRADA EL DIA 5 DE JULIOL DE 2005
Tal dia, un cop ja oblidades les protestes del 2002 i la promesa de la biblioteca, es va aprovar la construcció d’una Escola Bressol en l’edifici ara propietat municipal, gràcies a la permuta. L’Escola Bressol no havia de ser un problema, el problema podria ser el com es pot edificar una escola Bressol en un edifici protegit sense malmetre’l, però sobre aquest extrem no se’n va donar informació (pàg. 18 de l’acta):
El Sr. Trias i Vidal de Llobatera. Desitja manifestar que si bé és evident la necessitat de fer una escola bressol al carrer de Carabassa, també ho és la de vetllar perquè la nova construcció no trenqui l’estètica de l’indret ni sobrepassi el volum autoritzable. Amb les dades que avui se’ls hi dóna, no és possible poder fer la valoració acurada d’ambdós extrems.
No havent-hi més intervencions, el Sr. Casas es dirigeix al Sr. Trias a qui tranquil·litza en el sentit de que pot tenir la seguretat que el projecte executiu no vulnerarà cap dels aspectes que s’ha referit, i seguidament procedeix al recompte dels vots emesos. L’equip de govern i el PP hi varen votar a favor.
La manca d’informació sobre el projecte va provocar una picabaralla entre el Portaveu de CiU i el Regidor Carles Martí on el que amaga l’informació acusa a l’enganyat de queixar-se sense motius (pàg. 19 i 20):
El Sr. Pineda, manifesta que, en síntesi, el Grup de CiU té la impressió que en les reunions de les comissions consultives no se’ls hi dóna tota la informació necessària per poder posicionar-se amb suficient coneixement de causa.
Sr. Martí. Solament vol preguntar-li al Sr. Pineda, si real i seriosament considera que no gaudeixen de la suficient informació per poder posicionar-se en aquest Plenari.
(...)
Sr. Valero. Considera que és la segona vegada que es presenta una proposició en el mateix to, totalment desproporcionades i sobredimensionades. El seu posicionament és rotundament en contra.
Com aviat es va demostrar, el PSC mentia i amagava informació. I si no amagaven informació haurem d'entendre que van aprovar una Escola Bressol sense saber si caldria o no malmetre l'edifici catalogat i variar-ne la volumetria.

La demostració de les falsedats del PSC va arribar al març de 2006: es va enderrocar l'interior de la nau catalogada.

Les voltes catalanes van anar per terra i l'estructura metàlica també. En canvi, allò que tenia el menor valor arquitectònic, la façana, es va mantenir, (per ara).

Agraïm a J. les fotografies rebudes que il·lustren el text.

En el proper capítol investigarem el projecte de l’escola Bressol i la volumetria que el Sr Casas es va comprometre a respectar.

Apèndix
Passades les eleccions del 2003, Katy Carreras va ser desterrada a Sarrià, però evidentment també hi va provocar problemes:

Les entitats de Sarrià-Sant Gervasi volen la dimissió de la regidora

Les associacions es reuniran el dia 8 per consensuar una petició de cessament

Segona Part: Els veïns protesten, l’Ajuntament rectifica

2007-01-04T13:20:00.000Z

El 2002 va començar amb la ràpida mobilització dels veïns i entitats diverses. Ben aviat es va constituïr una web oficial del carrer Carabassa.

Al Febrer del 2002 la revista MASALA dóna la seva versió del cas:

Història d'un "chanchullo"
Les veïnes i els veïns han pogut saber algunes de les estranyes casualitats al voltant de la compra de l'edifici i la concessió dels permisos:- una primera dada ens l'ofereix un antic llogater de la finca, que vivia al tercer pis de la part que dóna a Avinyó. L'octubre del 1999 s'enfonsa la coberta de l'edifici. Arrel de l'enfonsament li donen 15 milions (de pessetes) per marxar. Pel que fa a l'enfonsament, resulta ser un tant sospitós perquè havia estat reparat l'any 1992, segons l'antiga propietària.- el 16 de desembre de 1999, es constitueix la societat ESTRUCFORT 2000 S.L. Cinc dies més tard es demana llicència d'obres per arreglar la coberta, que no encara no s'ha arreglat. L'estat de l'edifici ha estat un dels arguments que ha utilitzat la constructora per poder portar endavant els seus plans.- el 19 d'octubre del 2000, ESTRUCFORT 2000 S.L. compra la finca per 100 milions. Una setmana desprès, el 27 d'octubre, s'aprova l'ordenança Municipal "Pla especial del Patrimoni arquitectònic”, segons el qual qualsevol edifici catalogat pot ser descatalogat si es creu convenient.- l’últim detall és la nul·la informació (i ja no parlem de consulta) que van rebre els veïns, cosa que per llei no és obligatòria. En canvi, sí que se’ls avisa ara, quan s’ha d’arreglar una façana del carrer Carabassa (potser per a acontentar els veïns.La Regidora del Districte, Katy Carreras, va afirmar que la lluita dels veïns del carrer Carabassa responia a interessos privats. Al contrari, el que es defensa són interessos socials. En canvi els objectius de l’empresa promotora, Estrucfort 2000 S.L, sí que són d’interès privat: la especulació immobiliària.

Mentrestant l’Ajuntament callava i els veïns es queixaven de l’indiferència de Katy Carreras, de Xavier Casas i d’Imma Mayol: La primera opció va ser la de dirigir-se directament a l’Ajuntament, però després de remetre instàncies al Primer Tinent Alcalde (Xavier Casas), a la regidora de Ciutat Vella (Katy Carrerras) i a la Presidenta del grup IC-V (Imma Mayol), només els va respondre la regidora de Drets Civils, Roser Veciana. Anna Díaz explica que “l’Ajuntament no ha comptat amb nosaltres per a res. Resposta? Resposta no n’hi ha hagut cap.
Però què passava mentrestant dins de l’Ajuntament?
En la sessió de la Comissió d’Infraestructures i Urbanisme celebrada el dia 13 de març de 2002, Xavier Casas aguantava les envestides dels grups de l’oposició contra l’irracionalitat del Pla que ell defensava amb certa prepotència.El grup municipal de CiU recordava que va ser l’únic grup que en el seu moment va votar en contra de la remunta i proposa que traslladi l’edificabilitat a un altre indret per salvar el conjunt històric, tal com es va realitzar en els casos de Robadors o Torre Vilana. Jordi Portabella, en nom d’ERC és manifesta a favor de la proposta de CiU, que considera assumible, malgrat que hi acava votant en contra.En aquesta acta és sorprenent la defensa aferrissada de Xavier Casas amb l’argument que l’edificabilitat s’ha reduït en un 25%, quan estem parlant d’un edifici catalogat de planta baixa en el que s’hi pretén edificar una remunta de 3 plantes.
Vegeu els següents extractes de la GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 15 a 20-V-2002 (pg 782)

Proposicions
Del Grup Municipal de Convergència i Unió:15. Que el govern municipal ofereixi alternatives a la societat Estrucfort, SL, propietària de la finca del carrer Carabassa, 8 bis. per tal de traslladar l’edificabilitat de l’esmentada finca a algun altre indret de la ciutat, salvant així el conjunt històric. El Sr. Ciurana ressalta l’excepcionalitat del conjunt històric (…). Per aquest motiu, en el moment en què es va tramitar el corresponent Pla especial, el Grup de CiU va votar en contra de la remunta prevista fer en l’edifici número 8 bis del carrer, perquè entenien que l’edificabilitat que legalment corresponia suposava, de certa manera, una perversió del conjunt arquitectònic. (…)
El Sr. Casas addueix que el sentit històric del carrer Carabassa està totalment preservat i protegit amb el projecte aprovat el 21 de desembre de 2001 per part del Plenari del Consell Municipal. L’àmbit de protecció inclou la façana de l’edifici, la planta baixa amb arcs i el pont que travessa el carrer, i indica que el Pla especial va introduir uns elements restrictius en la construcció, de manera que s’ha reduït l’edificabilitat fins a un 25% –dels 2.000 metres quadrats disponibles, el propietari només en desenvolupa 1.500–. Recorda que es fa un pis menys i s’han reculat de la línia de façana entre tres i quatre metres per preservar el que el Pla especial de protecció estableix: l’estructura de pedra de la planta baixa, amb els arcs, i el pont amb un accés que dóna a un espai que es manté lliure entre la façana de la planta baixa i la del primer pis, generat pel retrocés esmentat en la construcció.Insisteix que es tracta d’un Pla especial d’iniciativa privada i, si els promotors consideren oportú fer la proposta que ha plantejat el Sr. Ciurana en nom del seu Grup, estan del tot disposats a considerar-la.El Sr. Ciurana replica que coneixen perfectament el Pla especial, tot i que discrepa que la seva aplicació sigui la millor manera de preservar aquest conjunt històric. (…)
En aquest sentit, recorda casos de trasllat d’edificabilitat com el de l’illa del carrer Robadors o el deTorre Vilana en què l’Ajuntament, per iniciativa pròpia, va procedir a traslladar-la sense esperar la proposta dels promotors.El Sr. Casas respon, referint-se als casos concrets esmentats pel Sr. Ciurana, que el trasllat d’edificabilitat de l’illa de Robadors es va fer perquè l’edifici de Gas Natural no hi cabia, per la qual cosa es va arribar a un acord que ha permès que Gas Natural instal·li la seva seu social a la Barceloneta. (…) Referint-se al cas concret del carrer Carabassa, el projecte recull una edificabilitat, autoritzada pel PGM amb els plans especials de desenvolupament posterior, que ni tan sols s’exhaureix, sinó que es disminueix d’un 25% i que protegeix aquells elements que inclou el Pla especial i que, d’altra banda, s’adequa al que disposa el Pla especial de Protecció del patrimoni.Reitera que el promotor privat redueix d’una quarta part l’edificabilitat per requeriment municipal, i la fa recular de la línia de façana original. Manifesta, alhora, que no hi ha cap inconvenient a elaborar un pla especial nou si el propietari planteja la possibilitat de traslladar l’edificabilitat.
(…)
El Sr. Portabella intervé per considerar que la proposta de CiU és assumible per part de l’Equip de govern donat que té els canals per fer-ho i no són, precisament, els que proposa el Sr. Ciurana. Considera que CiU no és l’únic Grup interessat a protegir aquest conjunt, sinó que manifesta que el Grup d’ERC-EV també ho defensa, i creu que hi ha uns mecanismes per assegurar-lo que no passen necessàriament per l’aprovació de la seva proposta. Entén que si no s’aprova aquesta proposta de CiU no vol dir que l’equip de govern no actuï per altres vies, i remarca el fet que si no s’ha esgotat el barem d’edificabilitat no ha estat per altra cosa que la intervenció de l’equip de govern.(…)
El Sr. Casas expressa que el posicionament de l’equip de govern és prou clar i que la negociació es duu a terme des del primer dia i, prova d’això, és el Pla especial que es va aprovar. D’altra banda, nega categòricament que el carrer Carabassa es transformi, i confirma que quedaran preservats tots aquells elements que es pretenia: el pont quedarà net, les parets quedaran de pedra vista i els arcs mantindran les portes de fusta, alhora que també es conservarà l’empedrat.Considera que el carrer guanya en el seu conjunt i qualitat i, l’única cosa que succeeix és només quedaran afectats alguns veïns que des dels seus patis, actualment oberts, no veuran el carrer amb l’ús –repeteix que reduït d’una quarta part– de l’edificabilitat autoritzada en aquesta zona. Serà un guany per al carrer que, en comptes de veure uns darreres d’habitatges es vegi una façana ben acabada. Remarca, tanmateix, que aquest és un fet que es produeix en molts altres indrets de la ciutat, on molts veïns que tenen un pati interior obert un dia o altre acaben tenint un edifici que els el tanca.No descarta, igualment, la possibilitat que es pugui avançar en resultats que permetin ajustar encara més el volum d’edificació superior, tal i com ha apuntat el Sr. Portabella.El Sr. Casas expressa el vot contrari del PSC, elSr. Portabella expressa el vot contrari d’ERC-EV iel Sr. Forradellas expressa el vot contrari d’IC-V, elSr. Puigdollers expressa el vot favorable de CiU iel Sr. Álvarez expressa el vot favorable del PPC.

Esrebutja.

El 31 de Maig de 2002 la premsa anuncia per sorpresa:
La calle de Carabassa tendrá una biblioteca
Ni pisos, ni un solar: una biblioteca. Esa parece ser la solución al conflicto entre el consistorio y vecinos de la calle de Carabassa, del Barri Gòtic de Barcelona. Al menos, esa fue la opción presentada por la concejal del distrito, Cati Carreras, en una reunión que mantuvo el pasado miércoles con algunos representantes de la plataforma Salvem el carrer Carabassa y con los de varias asociaciones de vecinos de la zona y entidades.

Aviat en assabentem a Contra-Infos 4/6/02 que només es tracta d’una maniobra:
-Katy Carreras fa públic un acord inexistent-El Gòtic/Barcelona.-
Dimecres 29 de maig el Col·lectiu Salvem el carrer Carabassa va ser convocat al districte del Gòtic, per la regidora Kati Carreras, amb l’exigència de que només hi assistíssin dues persones del col·lectiu. A la reunió, a la que també hi va assistir el gerent deldistricte, sr. Luchetti, només es va poder escoltar l’exposició de la proposta municipal sobre les futures actuacions projectades al seu carrer. Els representants del col·lectiu no van pactar cap acord i van deixar clar que en breu donarien una resposta. No obstant sembla que el districte tenia molta pressa en tancar el tema aquella mateixa nit, i així ho van comunicar a alguns, que no a tots, dels mitjans de comunicació oficials; la notícia era que s’havia arribat a un pacte amb els i les veïnes. Qui va signar el pacte? Ni l’AVV del Gòtic, ni la del Vell Gòtic ni l’Associació de Comerciants del carrer Ample van ser convidats a la reunió. En definitiva, cap dels col·lectius, ni entitats i persones que defensen el carrer Carabassa no ha signat cap acord, i cal entendre el ‘malentès’ dins l’estratègia de l’ajuntament de crear confussió i enfrontaments entre les diferents plataformes veïnals d’aquest i altres barris. En contra de les manifestacions del consistori el Col·lectiu Salvem el carrer Carabassa es ratifica en la seva reivindicació contra la construcció d’un edifici al carrer i exigeix a l’ajuntament la participació veïnal en el disseny del futur projecte. Per altra banda, i per prevenir futures maniobres municipals demanen queles properes convocatòries de reunions siguin comunicades per escrit, especificant ordre del dia i persones convocades i que finalitzin amb una acta signada pels assistents.

A 19 de Juny de 2002 es publica en premsa la que sembla ha de ser la solució definitiva:
El Ayuntamiento adquiere la finca de Carabassa

El consistorio barcelonés no logra el apoyo de la oposición en su proyecto de ubicar una bibliotecaEl Ayuntamiento de Barcelona acordó ayer, por unanimidad de todos los grupos políticos, adquirir la finca de la calle Carabassa mediante el sistema de permuta a la empresa Structfort, que pretendía construir un edificio de viviendas. El equipo de gobierno, sin embargo, no logró el apoyo de la oposición en su proyecto de instalar en la finca la biblioteca del Gòtic.Con esta decisión, el Ayuntamiento de Barcelona pretende poner fin a las protestas de los vecinos del barrio por la construcción del bloque de pisos sobre un antiguo jardín rodeado por un muro y rematado por un puente que atraviesa la calle Carabassa a la altura del primer piso.La Plataforma Salvem El Carrer Carabassa, integrada por vecinos del barrio y que ha contado con el apoyo de músicos como Manu Chao, llevó ante los tribunales el proyecto de construcción de un bloque de viviendas al considerar que podía perjudicar el conjunto arquitectónico. A cambio de la finca de la calle Carabassa, el Ayuntamiento de Barcelona cederá a Structfort un solar en otro emplazamiento para que pueda ejecutar sus planes.
Finalment, gràcies a la pressió de l’oposició i del carrer, l’Ajuntament adopta -a mitges- la solució que tres mesos abans havia rebutjat. L’ajuntament adquireix el solar mitjançant una permuta, es catalogarà el conjunt amb nivell D i s’hi ubicarà una biblioteca. L’acord, que tampoc va ser unànime, soluciona el problema en fals ja que l’edificació existent estava anteriorment qualificada amb nivell B mentre que la proposta de l’equip de govern és una catalogació de nivell D que permet l’enderroc després dels estudis pertinents.
Aquí es va començar a signar la sentència de mort de l’edificació ja que si bé l’edificabilitat privada es traslladava a un altre indret, l’ajuntament no es comprometia a no executar-la en forma d’equipament. L’equip de govern no va entendre o no va voler entendre que les protestes no estaven motivades per el què (habitatges o equipament) si no per el com (PB o PB+3).Què va passar realment en la sessió de la Comissió d’Infraestructures i Urbanisme celebrada el dia 18 de juliol de 2002 ?
El grup de CiU va proposar deixar sense efecte el Pla Especial i també augmentar el nivell de protecció recuperant l’original nivell B. Qualsevol de les dues opcions haurien salvat l’edificació però la seva proposta no va ser acceptada. La ubicació de la biblioteca en aquest indret va ser aprovada només per els membres de l’equip de govern, els altres grups hi van votar en contra donat que no es podia garantir el respecte de l’edificació.

GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 24 a 20-IX-2002 pàg 1248 COMISSIÓ D’INFRAESTRUCTURES I URBANISME

7. 1. Formalitzar els acords d’adquisició per permuta d’actius per part de l’Ajuntament de Barcelona, de la finca situada al carrer d’en Carabassa, núm. 8 bis, actualment construït en Planta Baixa. 2. Ubicar una biblioteca de barri d’acord amb els criteris que s’estableixin amb el Consorci de Biblioteques i amb l’esperit de minimitzar l’impacte visual i volumètric de l’edificació, contribuint a qualificar el carrer Carabassa des del respecte a les singularitats de la seva configuració actual, i a dotar d’un equipament cultural al barri del Gòtic.

El president de la Comissió indica que es tractaran conjuntament les proposicions 16 i 17 de l’ordre del dia, que es transcriu a continuació:
Del Grup Municipal de CiU:
17. 1. Elevar al Plenari la proposta d’acord per deixar sense efecte l’acord d’aprovació definitiva del Pla Especial integral a la finca situada al carrer de Carabassa, núm. 8 bis, promogut per Estrucfort, SL. 2. Iniciar els tràmits pertinents, conforme a l’establert a l’Ordenança sobre Protecció del patrimoni arquitectònic historicoartístic de la ciutat de Barcelona, per tal de catalogar el conjunt arquitectònic comprès entre els carrers d’Avinyó, Ample, d’en Serra i d’Escudellers.
El Sr. Casas substancia la proposició, formulada pels representants dels Grups municipals de l’equip
de govern, en referència al conjunt de problemes sorgits i a la situació generada d’oposició veïnal entorn a l’aprovació del Pla especial de carrer Carabassa. Recorda que, ja fa uns mesos, van informar que intentaven negociar amb la promotora privada la possibilitat de fer una permuta de sostre amb l’Ajuntament de Barcelona; i avui la proposta que duu a aprovació és, concretament, la formalització dels acords d’adquisició per permuta de la finca del carrer Carabassa 8 bis i, en segon lloc, ubicar en aquest espai una biblioteca de barri, d’acord amb els criteris establerts amb Consorci
de Biblioteques, i amb la voluntat de minimitzar l’impacte visual i volumètric de l’edificació, alhora que també consideren beneficiosa l’operació perquè suposa dotar d’un nou equipament cultural al barri Gòtic sud.
El Sr. Ciurana celebra la presentació d’aquesta proposició de permuta, en la mateixa línia que el seu
Grup havia avançat el darrer mes de març i que va estar rebutjada.
Discrepa de l’argumentació del Sr. Casas sobre la manca de comprensió del projecte per part del veïnat, ja que entén que no es tracta de manca de comprensió, sinó de desencert del projecte en si. Considera que la proposta d’integrar una biblioteca en aquest espai, tampoc no és una garantia de preservació del conjunt històric, i entenen que el lloc més adequat per situar-la seria a la finca del carrer d’Avinyó.
Així doncs, consideren insuficient aquesta actuació ja que la instal·lació de la biblioteca suposa que s’hi haurà d’edificar, de manera que no es consolida el conjunt.
Una vegada fetes aquestes consideracions, el Sr. Ciurana, presenta la proposició formulada pel seu
Grup, i manifesta que té vocació de consolidació d’un patrimoni històric de la ciutat. Proposen, en aquesta línia i perquè hi ha un planejament aprovat vigent, deixar sense efecte el Pla especial de la finca. En segon lloc, consideren que l’entorn del carrer Carabassa mereix protecció complementària i integral, i per aquest motiu, demanen que, d’acord amb el que estableix l’Ordenança de protecció del patrimoni arquitectònic historicoartístic, es catalogui el conjunt arquitectònic comprès entre els carrers Avinyó, Ample, Serra i Escudellers.
El Sr. Cornet es mostra sorprès per la coincidència de la proposició de l’equip de govern amb la d’un dels Grups de l’oposició i, més encara, pel que implica de canvi de criteris del govern municipal sobre l’assumpte.
De tota manera, considera encertada la rectificació, tot i que recorda que, en el moment en què es va plantejar aquest assumpte, cap dels Grups va considerar incloure aquest conjunt en el catàleg de protecció. Donat que les proposicions de l’equip de govern i del Grup de CiU consten de dos punts diferenciats, sol·licita poder-los votar per separat perquè, d’una banda, estan d’acord amb què es formalitzin els acords d’adquisició de la finca per part de l’Ajuntament; però, d’altra banda, discrepen amb la ubicació de la biblioteca.
Contràriament a la posició del Grup de CiU, no tenen tant clar que no s’hagi d’edificar, però sí que consideren indiscutible arribar a un acord amb els veïns per defensar els interessos de totes les parts i, evidentment, els interessos públics.
El Sr. Casas observa que instal·lar una biblioteca en aquest emplaçament és impossible sense construir, perquè és evident que aquest equipament requereix un contenidor, que es farà, però, amb el criteri que suposi el mínim impacte visual.
Considera supèrflua la proposició del Grup de CiU de deixar sense acord el Pla especial, si s’admet la proposta de formalitzar els acords d’adquisició de la finca.
En segon lloc, manifesta, arran l’apreciació del Sr. Cornet sobre la inclusió del conjunt en el Catàleg de protecció del Patrimoni, que en aquell moment no es va considerar la conveniència de qualificar aquell àmbit de conjunt arquitectònic historicoartístic i catalogarlo, tot i que especifica que és un àmbit protegit amb la qualificació D.
El Sr. Ciurana recorda que el nivell de protecció D només obliga a deixar constància documental gràfica abans de procedir a un enderroc, per la qual cosa entenen que l’entorn s’ha de protegir amb un nivell superior.
Tampoc no considera supèrflua la demanda de deixar sense efecte el Pla especial, ja que tard o d’hora s’haurà de fer perquè és inviable.
Finalment, demana que s’aclareixin els termes de la construcció de la biblioteca, especialment quan es parla en termes de reduir l’impacte visual, perquè li ha semblat entendre que s’aixecaria un cos damunt la planta baixa existent.
El Sr. Casas respon que deixar sense efecte un Pla especial promogut per un particular no els suposarà obtenir més credibilitat, i considera que aquesta credibilitat es tradueix en fets concrets com ara haver arribat a un acord amb la propietat d’aquesta finca que es formalitza en base a la permuta dels actius referenciats, i a la qual se li donarà un ús diferent del que havia previst el promotor privat.
Puntualitza que la qualificació D implica més coses que fer una fotografia de l’edifici abans de l’enderroc, comporta, també, fer un aixecament de plànols, amb informació bibliogràfica i, a partir de l’estudi d’aquesta documentació, es decideix si requereix un nivell més elevat de protecció.
Respecte al dictamen 16:
El Sr. Casas expressa el vot favorable del PSC, el
Sr. Portabella expressa el vot favorable d’ERC-EV i el
Sr. Forradellas expressa el vot favorable d’IC-V, el Sr.
Ciurana expressa el vot favorable al punt 1r. i contrari
al punt 2n. del dictamen per part del Grup de CiU, i el
Sr. Cornet expressa el vot favorable al punt 1r. i contrari
al punt 2n. del dictamen per part del Grup de PPC. S’aprova.
Respecte al dictamen 17:
El Sr. Casas expressa el vot contrari del PSC, el
Sr. Portabella expressa el vot contrari d’ERC-EV i el
Sr. Forradellas expressa el vot contrari d’IC-V, el Sr.
Ciurana expressa el vot favorable de CiU, i el Sr. Cornet
expressa el vot favorable al punt 1r. i l’abstenció
al punt 2n. del dictamen per part del Grup del PPC.
Es rebutja.

Fins aquí la segona part de la història. És sorprenent com es va estar d'aprop de salvar l'edificació catalogada sense aconseguir-ho i l'insistència del representant del PSC Sr. Xavier Casas a no admetre cap proposició que obligués a salvar l'edificació existent protegint la volumetria. És sorprenet també el vot favorable del Sr. Portabella a les propostes del PSC malgrat totes les seves intervencions a favor del patrimoni. No sorprèn en canvi el vot d'IC-V,, només sorprèn en seu mutisme en tot el procés.
Continuarem informant.

Primera part: En temps de Katy Carreras

2006-12-28T17:11:00.000Z

En temps de Katy Carreras, al carrer Carabassa 8bis hi havia una nau d’uns 500m2 coberta amb volta catalana de rajola, sobre pilars de fosa reblonats, provablement obra de l’arquitecte Rafael Gustavino. Aquesta nau fomava part del palau que té la façana principal al carrer Avinyó, 58, al qual estava unit a alçada de la planta principal per el pont que veieu a la foto i que encara existeix. El conjunt estava recollit en el catàleg de patrimoni de Barcelona (Per d'amunt del carrer Carabassa i mitjançant un pont molt lleuger d'arc i volta carpanells, l'edifici comunica amb els cossos baixos del número 8B del mateix carrer, construïts probablement abans del segle XVIII, tot i que l'interior s'estructura a base de voltes sustentades per pilars de fosa, típica solució de final de segle XIX) amb nivell de protecció B SM, que entre altes coses obliga al manteniment de la volumetria i al manteniment dels elements ornamentals interiors originals.

El 5 de Desembre de 2001, en Carles Bartolomé Madaula, va donar la veu d’alarma a través d'una carta a EL PAIS, l'Ajuntament havia aprovat un Pla Pacial que permetia l'enderroc de la nau i l'edificació en el seu lloc d'un bloc de pisos. Nou dies després, una nova carta a EL PAIS, aquesta de Montserrat Luna, feia veure la incoherència de practicar l’esponjament en altres llocs i aquí densificar i prendre sol a finques que l’havien tingut sempre.
El 28 de Gener de 2002, un Isabel Olesti ens aclaria una mica més les coses en un article, al mateix diari, del que us en facilitem uns extrates:
Algo se mueve en la calle de En Carabassa
¿Estarían de acuerdo los vecinos de una manzana del Eixample de Barcelona si de la noche a la mañana les construyeran un bloque de pisos en su patio interior? Eso se preguntan los vecinos de la calle de En Carabassa -en el barrio de la Mercè- ahora que la empresa Estrucfort 200, SL, ha presentado un plan para edificar un bloque de tres plantas en un espacio catalogado como manzana interior. Se trata de un edificio histórico del siglo XVII que originariamente constaba de un jardín -más tarde convertido en terraza- y que formaba parte del catálogo de Patrimonio, lo cual equivalía a una ordenanza de protección. Ese edificio fue el estudio del arquitecto Enric Miralles y los vecinos recuerdan el día en que celebró allí su boda. Pero las cosas andan mal para ese edificio: el Ayuntamiento ha dado vía libre a la edificación sin tener en cuenta a los vecinos, que se están movilizando para impedirlo.
(...). El viernes hubo un acto de protesta con actuaciones musicales al que se sumó el cantante Manu Chao.

Aquestes actuacions musicals de protesta es van anar repetint setmana a setmana.
No va ser fins el 3 de Març de 2002 que l’Ajuntament va començar a donar senyals de vida i va ser per boca de na Carme Gual Via, Jefa de Comunicació Sector d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona i també amb una carta al EL PAIS del que us transcrivim els punts més interessants:

(..) esta promoción se construye por iniciativa estrictamente privada por parte de la empresa Estrucfort, SL. Vaja, hem d'entendre que una empresa privada pot promoure un Pla Especial que descataloga un edifici del Patrimoni?

(...) El Ayuntamiento de Barcelona ha exigido la modificación sustancial de las propuestas presentadas inicialmente por la empresa rebajando la altura en una planta (la cubierta del edificio quedará un piso por debajo del resto de edificios colindantes), disminuyendo la ocupación en planta, retirando la planta principal de la alineación de la calle en tres metros, y creando un nuevo espacio abierto y ajardinado, con más elementos vegetales, entre la fachada existente y la edificación. Déu n'hi do com devia ser la proposta original!

(...) ha quedado establecido que la nueva edificación debe conservar y rehabilitar la fachada existente y el puente que comunica el inmueble con el edificio noble de la calle de Avinyó. Ah? És que també volien carregar-se el pont i la façana?

(...) La nueva construcción tendrá sólo una remonta de tres plantas de vivienda, atrasadas, en el caso del espacio abierto, más de cuatro metros; Com si una remonta de tres plantes fos poca cosa. I això de recular l'edificació era a canvi de menjar-se el pati interior d'illa i deixar la resta de veïns de l'illa sense llum.

(...) De este modo, se respetan los derechos de la propiedad privada (siempre ha sido posible edificar en esta parcela) Gran MENTIDA, ja us hem explicat més amunt que la finca estava catalogada amb obligació de mantenir volumetria.

(...)y se protege el valor arquitectónico del edificio (rebajando la petición inicial de la empresa promotora), exigiendo el respeto por la fachada y el puente. Descatalogar la finca és protegir el valor arquitectònic?

Arribats a aquest punt de la història ja tenim unes quantes preguntes sense resposta:

Quin interès tenia l'Ajuntament en descatalogar aquesta finca?

Qui es beneficiava de l'augment de valor d'una parcela que passava de poder rehabilitar un planta baixa a poder edificar una planta baixa més tres plantes altes residencials?

Com era el projecte abans de les millores que ens explica la Jefa de Comunicació-Sector d'Urbanisme?

Per què es va enderrocar Carabassa 8bis?

2006-12-27T10:28:00.001Z

A Barcelona fa anys que passen coses que no arribem a capir. Si bé és cert que els Jocs Olímpics ens van deixar el rèdit d'una ciutat modernitzada i transformada, també és cert que en la ciutat post-olímpica la transformació ha derivat en deformació envers una caricatura d'una ciutat que ho vol ser tot a la vegada.
En aquest blog no pretenem teoritzar sobre totes les causes i conseqüències d'aquesta deformació. Ens hem proposat una petita fita: arribar a esbrinar per quins set sous es va enderrocar la nau del carrer Carabassa 8bis del barri Gòtic.
Ja us diem d'avançada que nosaltres no ho sabem, per la qual cosa esperem la vostra col·laboració.