El 2002 va començar amb la ràpida mobilització dels veïns i entitats diverses. Ben aviat es va constituïr una web oficial del carrer Carabassa. Al Febrer del 2002 la revista MASALA dóna la seva versió del cas:
Història d'un "chanchullo"
Les veïnes i els veïns han pogut saber algunes de les estranyes casualitats al voltant de la compra de l'edifici i la concessió dels permisos:- una primera dada ens l'ofereix un antic llogater de la finca, que vivia al tercer pis de la part que dóna a Avinyó. L'octubre del 1999 s'enfonsa la coberta de l'edifici. Arrel de l'enfonsament li donen 15 milions (de pessetes) per marxar. Pel que fa a l'enfonsament, resulta ser un tant sospitós perquè havia estat reparat l'any 1992, segons l'antiga propietària.- el 16 de desembre de 1999, es constitueix la societat ESTRUCFORT 2000 S.L. Cinc dies més tard es demana llicència d'obres per arreglar la coberta, que no encara no s'ha arreglat. L'estat de l'edifici ha estat un dels arguments que ha utilitzat la constructora per poder portar endavant els seus plans.- el 19 d'octubre del 2000, ESTRUCFORT 2000 S.L. compra la finca per 100 milions. Una setmana desprès, el 27 d'octubre, s'aprova l'ordenança Municipal "Pla especial del Patrimoni arquitectònic”, segons el qual qualsevol edifici catalogat pot ser descatalogat si es creu convenient.- l’últim detall és la nul·la informació (i ja no parlem de consulta) que van rebre els veïns, cosa que per llei no és obligatòria. En canvi, sí que se’ls avisa ara, quan s’ha d’arreglar una façana del carrer Carabassa (potser per a acontentar els veïns.La Regidora del Districte, Katy Carreras, va afirmar que la lluita dels veïns del carrer Carabassa responia a interessos privats. Al contrari, el que es defensa són interessos socials. En canvi els objectius de l’empresa promotora, Estrucfort 2000 S.L, sí que són d’interès privat: la especulació immobiliària.Mentrestant l’Ajuntament callava i els veïns es queixaven de l’indiferència de Katy Carreras, de Xavier Casas i d’Imma Mayol: La primera opció va ser la de dirigir-se directament a l’Ajuntament, però després de remetre instàncies al Primer Tinent Alcalde (Xavier Casas), a la regidora de Ciutat Vella (Katy Carrerras) i a la Presidenta del grup IC-V (Imma Mayol), només els va respondre la regidora de Drets Civils, Roser Veciana. Anna Díaz explica que “l’Ajuntament no ha comptat amb nosaltres per a res. Resposta? Resposta no n’hi ha hagut cap.
Però què passava mentrestant dins de l’Ajuntament?
En la sessió de la Comissió d’Infraestructures i Urbanisme celebrada el dia 13 de març de 2002, Xavier Casas aguantava les envestides dels grups de l’oposició contra l’irracionalitat del Pla que ell defensava amb certa prepotència.El grup municipal de CiU recordava que va ser l’únic grup que en el seu moment va votar en contra de la remunta i proposa que traslladi l’edificabilitat a un altre indret per salvar el conjunt històric, tal com es va realitzar en els casos de Robadors o Torre Vilana. Jordi Portabella, en nom d’ERC és manifesta a favor de la proposta de CiU, que considera assumible, malgrat que hi acava votant en contra.En aquesta acta és sorprenent la defensa aferrissada de Xavier Casas amb l’argument que l’edificabilitat s’ha reduït en un 25%, quan estem parlant d’un edifici catalogat de planta baixa en el que s’hi pretén edificar una remunta de 3 plantes.
Vegeu els següents extractes de la GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 15 a 20-V-2002 (pg 782) Proposicions
Del Grup Municipal de Convergència i Unió:15. Que el govern municipal ofereixi alternatives a la societat Estrucfort, SL, propietària de la finca del carrer Carabassa, 8 bis. per tal de traslladar l’edificabilitat de l’esmentada finca a algun altre indret de la ciutat, salvant així el conjunt històric. El Sr. Ciurana ressalta l’excepcionalitat del conjunt històric (…). Per aquest motiu, en el moment en què es va tramitar el corresponent Pla especial, el Grup de CiU va votar en contra de la remunta prevista fer en l’edifici número 8 bis del carrer, perquè entenien que l’edificabilitat que legalment corresponia suposava, de certa manera, una perversió del conjunt arquitectònic. (…)
El Sr. Casas addueix que el sentit històric del carrer Carabassa està totalment preservat i protegit amb el projecte aprovat el 21 de desembre de 2001 per part del Plenari del Consell Municipal. L’àmbit de protecció inclou la façana de l’edifici, la planta baixa amb arcs i el pont que travessa el carrer, i indica que el Pla especial va introduir uns elements restrictius en la construcció, de manera que s’ha reduït l’edificabilitat fins a un 25% –dels 2.000 metres quadrats disponibles, el propietari només en desenvolupa 1.500–. Recorda que es fa un pis menys i s’han reculat de la línia de façana entre tres i quatre metres per preservar el que el Pla especial de protecció estableix: l’estructura de pedra de la planta baixa, amb els arcs, i el pont amb un accés que dóna a un espai que es manté lliure entre la façana de la planta baixa i la del primer pis, generat pel retrocés esmentat en la construcció.Insisteix que es tracta d’un Pla especial d’iniciativa privada i, si els promotors consideren oportú fer la proposta que ha plantejat el Sr. Ciurana en nom del seu Grup, estan del tot disposats a considerar-la.El Sr. Ciurana replica que coneixen perfectament el Pla especial, tot i que discrepa que la seva aplicació sigui la millor manera de preservar aquest conjunt històric. (…)
En aquest sentit, recorda casos de trasllat d’edificabilitat com el de l’illa del carrer Robadors o el deTorre Vilana en què l’Ajuntament, per iniciativa pròpia, va procedir a traslladar-la sense esperar la proposta dels promotors.El Sr. Casas respon, referint-se als casos concrets esmentats pel Sr. Ciurana, que el trasllat d’edificabilitat de l’illa de Robadors es va fer perquè l’edifici de Gas Natural no hi cabia, per la qual cosa es va arribar a un acord que ha permès que Gas Natural instal·li la seva seu social a la Barceloneta. (…) Referint-se al cas concret del carrer Carabassa, el projecte recull una edificabilitat, autoritzada pel PGM amb els plans especials de desenvolupament posterior, que ni tan sols s’exhaureix, sinó que es disminueix d’un 25% i que protegeix aquells elements que inclou el Pla especial i que, d’altra banda, s’adequa al que disposa el Pla especial de Protecció del patrimoni.Reitera que el promotor privat redueix d’una quarta part l’edificabilitat per requeriment municipal, i la fa recular de la línia de façana original. Manifesta, alhora, que no hi ha cap inconvenient a elaborar un pla especial nou si el propietari planteja la possibilitat de traslladar l’edificabilitat.
(…)
El Sr. Portabella intervé per considerar que la proposta de CiU és assumible per part de l’Equip de govern donat que té els canals per fer-ho i no són, precisament, els que proposa el Sr. Ciurana. Considera que CiU no és l’únic Grup interessat a protegir aquest conjunt, sinó que manifesta que el Grup d’ERC-EV també ho defensa, i creu que hi ha uns mecanismes per assegurar-lo que no passen necessàriament per l’aprovació de la seva proposta. Entén que si no s’aprova aquesta proposta de CiU no vol dir que l’equip de govern no actuï per altres vies, i remarca el fet que si no s’ha esgotat el barem d’edificabilitat no ha estat per altra cosa que la intervenció de l’equip de govern.(…)
El Sr. Casas expressa que el posicionament de l’equip de govern és prou clar i que la negociació es duu a terme des del primer dia i, prova d’això, és el Pla especial que es va aprovar. D’altra banda, nega categòricament que el carrer Carabassa es transformi, i confirma que quedaran preservats tots aquells elements que es pretenia: el pont quedarà net, les parets quedaran de pedra vista i els arcs mantindran les portes de fusta, alhora que també es conservarà l’empedrat.Considera que el carrer guanya en el seu conjunt i qualitat i, l’única cosa que succeeix és només quedaran afectats alguns veïns que des dels seus patis, actualment oberts, no veuran el carrer amb l’ús –repeteix que reduït d’una quarta part– de l’edificabilitat autoritzada en aquesta zona. Serà un guany per al carrer que, en comptes de veure uns darreres d’habitatges es vegi una façana ben acabada. Remarca, tanmateix, que aquest és un fet que es produeix en molts altres indrets de la ciutat, on molts veïns que tenen un pati interior obert un dia o altre acaben tenint un edifici que els el tanca.No descarta, igualment, la possibilitat que es pugui avançar en resultats que permetin ajustar encara més el volum d’edificació superior, tal i com ha apuntat el Sr. Portabella.El Sr. Casas expressa el vot contrari del PSC, elSr. Portabella expressa el vot contrari d’ERC-EV iel Sr. Forradellas expressa el vot contrari d’IC-V, elSr. Puigdollers expressa el vot favorable de CiU iel Sr. Álvarez expressa el vot favorable del PPC.
Esrebutja.
El 31 de Maig de 2002 la premsa anuncia per sorpresa:
La calle de Carabassa tendrá una biblioteca
Ni pisos, ni un solar: una biblioteca. Esa parece ser la solución al conflicto entre el consistorio y vecinos de la calle de Carabassa, del Barri Gòtic de Barcelona. Al menos, esa fue la opción presentada por la concejal del distrito, Cati Carreras, en una reunión que mantuvo el pasado miércoles con algunos representantes de la plataforma Salvem el carrer Carabassa y con los de varias asociaciones de vecinos de la zona y entidades. Aviat en assabentem a Contra-Infos 4/6/02 que només es tracta d’una maniobra:
-Katy Carreras fa públic un acord inexistent-El Gòtic/Barcelona.-
Dimecres 29 de maig el Col·lectiu Salvem el carrer Carabassa va ser convocat al districte del Gòtic, per la regidora Kati Carreras, amb l’exigència de que només hi assistíssin dues persones del col·lectiu. A la reunió, a la que també hi va assistir el gerent deldistricte, sr. Luchetti, només es va poder escoltar l’exposició de la proposta municipal sobre les futures actuacions projectades al seu carrer. Els representants del col·lectiu no van pactar cap acord i van deixar clar que en breu donarien una resposta. No obstant sembla que el districte tenia molta pressa en tancar el tema aquella mateixa nit, i així ho van comunicar a alguns, que no a tots, dels mitjans de comunicació oficials; la notícia era que s’havia arribat a un pacte amb els i les veïnes. Qui va signar el pacte? Ni l’AVV del Gòtic, ni la del Vell Gòtic ni l’Associació de Comerciants del carrer Ample van ser convidats a la reunió. En definitiva, cap dels col·lectius, ni entitats i persones que defensen el carrer Carabassa no ha signat cap acord, i cal entendre el ‘malentès’ dins l’estratègia de l’ajuntament de crear confussió i enfrontaments entre les diferents plataformes veïnals d’aquest i altres barris. En contra de les manifestacions del consistori el Col·lectiu Salvem el carrer Carabassa es ratifica en la seva reivindicació contra la construcció d’un edifici al carrer i exigeix a l’ajuntament la participació veïnal en el disseny del futur projecte. Per altra banda, i per prevenir futures maniobres municipals demanen queles properes convocatòries de reunions siguin comunicades per escrit, especificant ordre del dia i persones convocades i que finalitzin amb una acta signada pels assistents. El consistorio barcelonés no logra el apoyo de la oposición en su proyecto de ubicar una bibliotecaEl Ayuntamiento de Barcelona acordó ayer, por unanimidad de todos los grupos políticos, adquirir la finca de la calle Carabassa mediante el sistema de permuta a la empresa Structfort, que pretendía construir un edificio de viviendas. El equipo de gobierno, sin embargo, no logró el apoyo de la oposición en su proyecto de instalar en la finca la biblioteca del Gòtic.Con esta decisión, el Ayuntamiento de Barcelona pretende poner fin a las protestas de los vecinos del barrio por la construcción del bloque de pisos sobre un antiguo jardín rodeado por un muro y rematado por un puente que atraviesa la calle Carabassa a la altura del primer piso.La Plataforma Salvem El Carrer Carabassa, integrada por vecinos del barrio y que ha contado con el apoyo de músicos como Manu Chao, llevó ante los tribunales el proyecto de construcción de un bloque de viviendas al considerar que podía perjudicar el conjunto arquitectónico. A cambio de la finca de la calle Carabassa, el Ayuntamiento de Barcelona cederá a Structfort un solar en otro emplazamiento para que pueda ejecutar sus planes.
Finalment, gràcies a la pressió de l’oposició i del carrer, l’Ajuntament adopta -a mitges- la solució que tres mesos abans havia rebutjat. L’ajuntament adquireix el solar mitjançant una permuta, es catalogarà el conjunt amb nivell D i s’hi ubicarà una biblioteca. L’acord, que tampoc va ser unànime, soluciona el problema en fals ja que l’edificació existent estava anteriorment qualificada amb nivell B mentre que la proposta de l’equip de govern és una catalogació de nivell D que permet l’enderroc després dels estudis pertinents.
Aquí es va començar a signar la sentència de mort de l’edificació ja que si bé l’edificabilitat privada es traslladava a un altre indret, l’ajuntament no es comprometia a no executar-la en forma d’equipament. L’equip de govern no va entendre o no va voler entendre que les protestes no estaven motivades per el què (habitatges o equipament) si no per el com (PB o PB+3).Què va passar realment en la sessió de la Comissió d’Infraestructures i Urbanisme celebrada el dia 18 de juliol de 2002 ?
El grup de CiU va proposar deixar sense efecte el Pla Especial i també augmentar el nivell de protecció recuperant l’original nivell B. Qualsevol de les dues opcions haurien salvat l’edificació però la seva proposta no va ser acceptada. La ubicació de la biblioteca en aquest indret va ser aprovada només per els membres de l’equip de govern, els altres grups hi van votar en contra donat que no es podia garantir el respecte de l’edificació. 7. 1. Formalitzar els acords d’adquisició per permuta d’actius per part de l’Ajuntament de Barcelona, de la finca situada al carrer d’en Carabassa, núm. 8 bis, actualment construït en Planta Baixa. 2. Ubicar una biblioteca de barri d’acord amb els criteris que s’estableixin amb el Consorci de Biblioteques i amb l’esperit de minimitzar l’impacte visual i volumètric de l’edificació, contribuint a qualificar el carrer Carabassa des del respecte a les singularitats de la seva configuració actual, i a dotar d’un equipament cultural al barri del Gòtic.
El president de la Comissió indica que es tractaran conjuntament les proposicions 16 i 17 de l’ordre del dia, que es transcriu a continuació:
Del Grup Municipal de CiU:
17. 1. Elevar al Plenari la proposta d’acord per deixar sense efecte l’acord d’aprovació definitiva del Pla Especial integral a la finca situada al carrer de Carabassa, núm. 8 bis, promogut per Estrucfort, SL. 2. Iniciar els tràmits pertinents, conforme a l’establert a l’Ordenança sobre Protecció del patrimoni arquitectònic historicoartístic de la ciutat de Barcelona, per tal de catalogar el conjunt arquitectònic comprès entre els carrers d’Avinyó, Ample, d’en Serra i d’Escudellers.
El Sr. Casas substancia la proposició, formulada pels representants dels Grups municipals de l’equip
de govern, en referència al conjunt de problemes sorgits i a la situació generada d’oposició veïnal entorn a l’aprovació del Pla especial de carrer Carabassa. Recorda que, ja fa uns mesos, van informar que intentaven negociar amb la promotora privada la possibilitat de fer una permuta de sostre amb l’Ajuntament de Barcelona; i avui la proposta que duu a aprovació és, concretament, la formalització dels acords d’adquisició per permuta de la finca del carrer Carabassa 8 bis i, en segon lloc, ubicar en aquest espai una biblioteca de barri, d’acord amb els criteris establerts amb Consorci
de Biblioteques, i amb la voluntat de minimitzar l’impacte visual i volumètric de l’edificació, alhora que també consideren beneficiosa l’operació perquè suposa dotar d’un nou equipament cultural al barri Gòtic sud.
El Sr. Ciurana celebra la presentació d’aquesta proposició de permuta, en la mateixa línia que el seu
Grup havia avançat el darrer mes de març i que va estar rebutjada.
Discrepa de l’argumentació del Sr. Casas sobre la manca de comprensió del projecte per part del veïnat, ja que entén que no es tracta de manca de comprensió, sinó de desencert del projecte en si. Considera que la proposta d’integrar una biblioteca en aquest espai, tampoc no és una garantia de preservació del conjunt històric, i entenen que el lloc més adequat per situar-la seria a la finca del carrer d’Avinyó.
Així doncs, consideren insuficient aquesta actuació ja que la instal·lació de la biblioteca suposa que s’hi haurà d’edificar, de manera que no es consolida el conjunt.
Una vegada fetes aquestes consideracions, el Sr. Ciurana, presenta la proposició formulada pel seu
Grup, i manifesta que té vocació de consolidació d’un patrimoni històric de la ciutat. Proposen, en aquesta línia i perquè hi ha un planejament aprovat vigent, deixar sense efecte el Pla especial de la finca. En segon lloc, consideren que l’entorn del carrer Carabassa mereix protecció complementària i integral, i per aquest motiu, demanen que, d’acord amb el que estableix l’Ordenança de protecció del patrimoni arquitectònic historicoartístic, es catalogui el conjunt arquitectònic comprès entre els carrers Avinyó, Ample, Serra i Escudellers.
El Sr. Cornet es mostra sorprès per la coincidència de la proposició de l’equip de govern amb la d’un dels Grups de l’oposició i, més encara, pel que implica de canvi de criteris del govern municipal sobre l’assumpte.
De tota manera, considera encertada la rectificació, tot i que recorda que, en el moment en què es va plantejar aquest assumpte, cap dels Grups va considerar incloure aquest conjunt en el catàleg de protecció. Donat que les proposicions de l’equip de govern i del Grup de CiU consten de dos punts diferenciats, sol·licita poder-los votar per separat perquè, d’una banda, estan d’acord amb què es formalitzin els acords d’adquisició de la finca per part de l’Ajuntament; però, d’altra banda, discrepen amb la ubicació de la biblioteca.
Contràriament a la posició del Grup de CiU, no tenen tant clar que no s’hagi d’edificar, però sí que consideren indiscutible arribar a un acord amb els veïns per defensar els interessos de totes les parts i, evidentment, els interessos públics.
El Sr. Casas observa que instal·lar una biblioteca en aquest emplaçament és impossible sense construir, perquè és evident que aquest equipament requereix un contenidor, que es farà, però, amb el criteri que suposi el mínim impacte visual.
Considera supèrflua la proposició del Grup de CiU de deixar sense acord el Pla especial, si s’admet la proposta de formalitzar els acords d’adquisició de la finca.
En segon lloc, manifesta, arran l’apreciació del Sr. Cornet sobre la inclusió del conjunt en el Catàleg de protecció del Patrimoni, que en aquell moment no es va considerar la conveniència de qualificar aquell àmbit de conjunt arquitectònic historicoartístic i catalogarlo, tot i que especifica que és un àmbit protegit amb la qualificació D.
El Sr. Ciurana recorda que el nivell de protecció D només obliga a deixar constància documental gràfica abans de procedir a un enderroc, per la qual cosa entenen que l’entorn s’ha de protegir amb un nivell superior.
Tampoc no considera supèrflua la demanda de deixar sense efecte el Pla especial, ja que tard o d’hora s’haurà de fer perquè és inviable.
Finalment, demana que s’aclareixin els termes de la construcció de la biblioteca, especialment quan es parla en termes de reduir l’impacte visual, perquè li ha semblat entendre que s’aixecaria un cos damunt la planta baixa existent.
El Sr. Casas respon que deixar sense efecte un Pla especial promogut per un particular no els suposarà obtenir més credibilitat, i considera que aquesta credibilitat es tradueix en fets concrets com ara haver arribat a un acord amb la propietat d’aquesta finca que es formalitza en base a la permuta dels actius referenciats, i a la qual se li donarà un ús diferent del que havia previst el promotor privat.
Puntualitza que la qualificació D implica més coses que fer una fotografia de l’edifici abans de l’enderroc, comporta, també, fer un aixecament de plànols, amb informació bibliogràfica i, a partir de l’estudi d’aquesta documentació, es decideix si requereix un nivell més elevat de protecció.
Respecte al dictamen 16:
El Sr. Casas expressa el vot favorable del PSC, el
Sr. Portabella expressa el vot favorable d’ERC-EV i el
Sr. Forradellas expressa el vot favorable d’IC-V, el Sr.
Ciurana expressa el vot favorable al punt 1r. i contrari
al punt 2n. del dictamen per part del Grup de CiU, i el
Sr. Cornet expressa el vot favorable al punt 1r. i contrari
al punt 2n. del dictamen per part del Grup de PPC. S’aprova.
Respecte al dictamen 17:
El Sr. Casas expressa el vot contrari del PSC, el
Sr. Portabella expressa el vot contrari d’ERC-EV i el
Sr. Forradellas expressa el vot contrari d’IC-V, el Sr.
Ciurana expressa el vot favorable de CiU, i el Sr. Cornet
expressa el vot favorable al punt 1r. i l’abstenció
al punt 2n. del dictamen per part del Grup del PPC.
Es rebutja.
Fins aquí la segona part de la història. És sorprenent com es va estar d'aprop de salvar l'edificació catalogada sense aconseguir-ho i l'insistència del representant del PSC Sr. Xavier Casas a no admetre cap proposició que obligués a salvar l'edificació existent protegint la volumetria. És sorprenet també el vot favorable del Sr. Portabella a les propostes del PSC malgrat totes les seves intervencions a favor del patrimoni. No sorprèn en canvi el vot d'IC-V,, només sorprèn en seu mutisme en tot el procés.
Continuarem informant.
En aquest Ajuntament el PSC fa el que vol sabent que sempre contarà amb els vots submisos dels seus socis. Tant és així que a 22 de Desembre de 2004, sense l’aprovació en consell municipal de districte, ja es va anunciar l’escola bressol per al curs 2005/06. De fet l’escola ja estava anunciada en el PAD 2004-2007 pàg 16.
mps per aquests formalismes ja que entre l’aprovació de la ubicació de l’escola bressol a juliol de 2005 i la convocatòria de licitació de l’obra a desembre de 2005 només hi ha quatre mesos que semblen pocs per a la convocatòria d’un concurs, entrega de propostes, adjudicació al guanyador, elaboració d’un projecte executiu i redacció del pressupost. Gran velocitat a no ser que les coses ja vinguessin lligades d’abans, cosa que ens ajudaria a entendre l’actitud socialista en els plens i consells de districte.
mps per aquests formalismes ja que entre l’aprovació de la ubicació de l’escola bressol a juliol de 2005 i la convocatòria de licitació de l’obra a desembre de 2005 només hi ha quatre mesos que semblen pocs per a la convocatòria d’un concurs, entrega de propostes, adjudicació al guanyador, elaboració d’un projecte executiu i redacció del pressupost. Gran velocitat a no ser que les coses ja vinguessin lligades d’abans, cosa que ens ajudaria a entendre l’actitud socialista en els plens i consells de districte.
