"La marxa imparable del Progrés ha transformat al franquisme, des de la seva etapa en blanc i negre, fins a la seva etapa de constitució en color" Josep Quetglas
Us oferim un article de Josep Quetglas 'robat' a la revista Quaderns d'arquitectura i urbanisme nº252.
Santa Claus
Una volta inventades la roda, la palanca i l’alfabet, segueixen valent.
Igual passa amb les formes de dominació: poden inventar-se’n altres, però es posen a la cua, s’afegeixen a la panòplia, sense renunciar al de tota la vida.
Una de les escenes amb les que l’Autoritat acostuma a fer visible la debilitat del sotmès és aquella on es representa la concessió, com generosa dàdiva, d’allò que, estrictament, no és més que un dret de cadascú.
En l’entrega de les claus d’un habitatge hi ha una de les teatralitzacions més al gust dels senyors i dels seus capatassos. Allí s’ajunten llunyans fons que arriben des de Feud i Perrault, integrants en l’eficàcia gestora de l’Estat previsor, constructor, gestor, vigilant, discriminant, benefactor, paternal i rifaire.
I, sobretot, allí hi ha allò per al que s’ha disposat tota la funció: la humiliació de qui rep com a donatiu allò que és seu, i que li ha estat prèviament espoliat: el dret a l’habitatge, metamorfosat màgicament en concessió atorgada per el Poder.Entregar/prendre la clau fonamenta la submissió d’un i domini de l’altre: gracia, agraïment i clau, en santíssima trinitat, amics per sempre.
Una volta inventades la roda, la palanca i l’alfabet, segueixen valent.
Igual passa amb les formes de dominació: poden inventar-se’n altres, però es posen a la cua, s’afegeixen a la panòplia, sense renunciar al de tota la vida.
Una de les escenes amb les que l’Autoritat acostuma a fer visible la debilitat del sotmès és aquella on es representa la concessió, com generosa dàdiva, d’allò que, estrictament, no és més que un dret de cadascú.
En l’entrega de les claus d’un habitatge hi ha una de les teatralitzacions més al gust dels senyors i dels seus capatassos. Allí s’ajunten llunyans fons que arriben des de Feud i Perrault, integrants en l’eficàcia gestora de l’Estat previsor, constructor, gestor, vigilant, discriminant, benefactor, paternal i rifaire.
I, sobretot, allí hi ha allò per al que s’ha disposat tota la funció: la humiliació de qui rep com a donatiu allò que és seu, i que li ha estat prèviament espoliat: el dret a l’habitatge, metamorfosat màgicament en concessió atorgada per el Poder.Entregar/prendre la clau fonamenta la submissió d’un i domini de l’altre: gracia, agraïment i clau, en santíssima trinitat, amics per sempre.
(traducció: CdeCarabassa)
3 comentaris:
Boníssim l'article de Quetglas. Molt ben trobat. Encara es fa aquesta teatralització en l'entrega de claus? jo només havia vist el "sorteig".
És nou franquisme, nou feudalisme. Són els senyors de la Propaganda massiva.
Per cert, algú va veure ahir el TN migdia des de les Rambles? Semblava que els del PSC anirien repartint globus en forma de cor, de color vermell, amb les sigles PSC en blanc. Les imatges que emetien de la gent passejant per les rambles incloïen doncs aquests simpàtics globus que funcionen com a publicitat pseudosubliminal barroera. Vaig dinar una mica mosca. I després deien que el montilla volia despolititzar la Diada de Sant Jordi... La mare que el va matricular!!
Si, aquests socialistes imiten els franquistes en això i altres coses. Resem tots perquè perdin l'alcaldia, però la cosa està difícil, em sembla.
Zakaj pa ne:)
Publica un comentari