En temps de Katy Carreras, al carrer Carabassa 8bis hi havia una nau d’uns 500m2 coberta amb volta catalana de rajola, sobre pilars de fosa reblonats, provablement obra de l’arquitecte Rafael Gustavino. Aquesta nau fomava part del palau que té la façana principal al carrer Avinyó, 58, al qual estava unit a alçada de la planta principal per el pont que veieu a la foto i que encara existeix. El conjunt estava recollit en el catàleg de patrimoni de Barcelona (Per d'amunt del carrer Carabassa i mitjançant un pont molt lleuger d'arc i volta carpanells, l'edifici comunica amb els cossos baixos del número 8B del mateix carrer, construïts probablement abans del segle XVIII, tot i que l'interior s'estructura a base de voltes sustentades per pilars de fosa, típica solució de final de segle XIX) amb nivell de protecció B SM, que entre altes coses obliga al manteniment de la volumetria i al manteniment dels elements ornamentals interiors originals.
El 5 de Desembre de 2001, en Carles Bartolomé Madaula, va donar la veu d’alarma a través d'una carta a EL PAIS, l'Ajuntament havia aprovat un Pla Pacial que permetia l'enderroc de la nau i l'edificació en el seu lloc d'un bloc de pisos. Nou dies després, una nova carta a EL PAIS, aquesta de Montserrat Luna, feia veure la incoherència de practicar l’esponjament en altres llocs i aquí densificar i prendre sol a finques que l’havien tingut sempre.
El 28 de Gener de 2002, un Isabel Olesti ens aclaria una mica més les coses en un article, al mateix diari, del que us en facilitem uns extrates:
Algo se mueve en la calle de En Carabassa
¿Estarían de acuerdo los vecinos de una manzana del Eixample de Barcelona si de la noche a la mañana les construyeran un bloque de pisos en su patio interior? Eso se preguntan los vecinos de la calle de En Carabassa -en el barrio de la Mercè- ahora que la empresa Estrucfort 200, SL, ha presentado un plan para edificar un bloque de tres plantas en un espacio catalogado como manzana interior. Se trata de un edificio histórico del siglo XVII que originariamente constaba de un jardín -más tarde convertido en terraza- y que formaba parte del catálogo de Patrimonio, lo cual equivalía a una ordenanza de protección. Ese edificio fue el estudio del arquitecto Enric Miralles y los vecinos recuerdan el día en que celebró allí su boda. Pero las cosas andan mal para ese edificio: el Ayuntamiento ha dado vía libre a la edificación sin tener en cuenta a los vecinos, que se están movilizando para impedirlo.
(...). El viernes hubo un acto de protesta con actuaciones musicales al que se sumó el cantante Manu Chao.
Aquestes actuacions musicals de protesta es van anar repetint setmana a setmana.
No va ser fins el 3 de Març de 2002 que l’Ajuntament va començar a donar senyals de vida i va ser per boca de na Carme Gual Via, Jefa de Comunicació Sector d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona i també amb una carta al EL PAIS del que us transcrivim els punts més interessants:
(..) esta promoción se construye por iniciativa estrictamente privada por parte de la empresa Estrucfort, SL. Vaja, hem d'entendre que una empresa privada pot promoure un Pla Especial que descataloga un edifici del Patrimoni?
(...) El Ayuntamiento de Barcelona ha exigido la modificación sustancial de las propuestas presentadas inicialmente por la empresa rebajando la altura en una planta (la cubierta del edificio quedará un piso por debajo del resto de edificios colindantes), disminuyendo la ocupación en planta, retirando la planta principal de la alineación de la calle en tres metros, y creando un nuevo espacio abierto y ajardinado, con más elementos vegetales, entre la fachada existente y la edificación. Déu n'hi do com devia ser la proposta original!
(...) ha quedado establecido que la nueva edificación debe conservar y rehabilitar la fachada existente y el puente que comunica el inmueble con el edificio noble de la calle de Avinyó. Ah? És que també volien carregar-se el pont i la façana?
(...) La nueva construcción tendrá sólo una remonta de tres plantas de vivienda, atrasadas, en el caso del espacio abierto, más de cuatro metros; Com si una remonta de tres plantes fos poca cosa. I això de recular l'edificació era a canvi de menjar-se el pati interior d'illa i deixar la resta de veïns de l'illa sense llum.
(...) De este modo, se respetan los derechos de la propiedad privada (siempre ha sido posible edificar en esta parcela) Gran MENTIDA, ja us hem explicat més amunt que la finca estava catalogada amb obligació de mantenir volumetria.
(...)y se protege el valor arquitectónico del edificio (rebajando la petición inicial de la empresa promotora), exigiendo el respeto por la fachada y el puente. Descatalogar la finca és protegir el valor arquitectònic?
Arribats a aquest punt de la història ja tenim unes quantes preguntes sense resposta:
Quin interès tenia l'Ajuntament en descatalogar aquesta finca?
Qui es beneficiava de l'augment de valor d'una parcela que passava de poder rehabilitar un planta baixa a poder edificar una planta baixa més tres plantes altes residencials?
Com era el projecte abans de les millores que ens explica la Jefa de Comunicació-Sector d'Urbanisme?
